Biografía dels Carratalà

LLUÍS CARRATALÀ I VILA
Gràcia, 1895 – Barcelona,1991

Va néixer a Gràcia, el 1 de desembre de 1895, la annexió de la vila de Gràcia a Barcelona va ser dos anys després. De ben petit ja feia figures amb el fang del carrer.

Als 14 anys va guanyar un concurs infantil d’escultura i va tenir molt clar que volia ser escultor, en acabar el estudis va anar a llotja, on va estudiar dibuix i escultura. Va ser aprenen de l’escultor Josep Llimona i imatger als grans tallers de Claudi Rius.

La seva esposa va mori quan la seva filla Montserrat tenia 7 anys. Per assolir l’estabilitat econòmica va treballar de cobrador d’arbitris i a més va ser un reconegut actor de teatre, formant part de repertori amb Maria Vila, Marius Cabré, també amb Joan Pera, interpretar obres tan conegudes com L’Hostal de la Glòria. Va ser un home observador i els vestuaris de les obres l’inspiraven a l’hora de crear els seus “ninots” com ell anomenava a les figures.

Va ser el primer figuraire que va crear un pastor amb barretina, venien les figures en una parada per Fira de Santa Llúcia a la Catedral de Barcelona, era pa l’època de la post guerra i l’autoritat les hi feren retirar, l’any següent va fer el naixement amb vestimenta catalana.

Les seves figures de pessebres ens transporten al món rural català dels segles XVII i XIX. Va crear tota classe de figures de la infància de Jesús i les més tradicionals del costumari nadalenc català.. En la seva obra hi trobem: la cavalcada dels reis, el ball de dimonis dels Pastorets, les rondalles, fent el pessebre, el caga tió, figures entranyablement artístiques.

Li agradava representar a la gent jove en les seves figures, que per ell representaven l’esperança i la continuïtat. De fet en Lluís era un noi gran. També deia, que les figures, que s’havien de vendre a preus econòmics perquè tothom en pogués comprar.

Pertany a l’escola Ramon Amadeu o de tipologia local.
Ramon Amadeu i Grau (1745 – 1821)
Lluís Carratalà i Vila (1895 – 1991)
Andreu Muns i Fernández (1939 – 2004)

El 16 d’abril de 1941 va entrar a formar part de l’Associació de Pessebristes de Barcelona de la mà del Dr. Josep Maria Garrut i Roma, també de Herranz, on es va convertir en una de les persones més destacades sobre tot, després de la seva participació el 1949 en l’exposició d’Art Modern Pessebrístic organitzada pel Foment de les Arts Decoratives de Barcelona.

El 1988, a proposta de la Federació catalana de Pessebristes, li fou concedida la Creu de Sant Jordi en la categoria; Escultors barcelonins contemporanis.

Obtingué els motllos de Salvador Masdeu i en va fer reproduccions, també en va fer la seva filla la Montserrat fidel seguidora, tota la vida, de l’obra del seu pare, sempre van afirmar que procedien dels motllos de Salvador Masdeu.

Pràcticament va fer figures fins que va ser cridat a la casa del Pare el dia 5 de juny del 1991.

El febrer de 2002, en l’Assemblea del 50è aniversari de la fundació de la Federació Universal de Pessebristes, L’anomenada UN-FOE-PRE, celebrada a Montserrat, a en
Lluís, a títol pòstum, i la seva filla Montserrat se’ls va concedir el guardó de “Difusió
Universal del Pessebrisme” per la seva col·laboració, promoció i expansió del pessebrisme, amb les seves figues, per tot el món.

MONTSERRAT CARRATALÀ i MOLLEVÍ
Barcelona, 28-06-1924 — 21-07- 2009)
TOTA UNA VIDA DEDICADA AL MÓN DEL PESSEBRE

Filla del gran escultor i figurista Lluís Carratalà i Vila, nasqué a Barcelona el 28 de juny de 1924. La Montserrat va ser una digna continuadora de l’obra del seu pare.

Va aprendre l’art de crea figures, de tant mirar-lo i als 14 anys el va sorprendre, quan en tornar a casa es va trobar que la Montserrat havia pintat els ulls a les figures, des de aquell dia les va pintar i més endavant a més de les figures del seu pare, com ell també, va reproduir figures de motlle de Salvador Masdeu.

La Montserrat va dedicar tota la seva vida a recrear les figures del pessebre, va rebre molts homenatges, un dels més emotius va ser el que el que li feu la nostra Associació de Mataró en el transcurs de la tradicional festa nadalenca, el febrer del 2005, va ser l’últim acta que va assistir. L’Octubre del 2005 la Federació Espanyola de Belenistes a Zamora li va concedir un guardó pels seus 65 anys de figurista, el President de l’Associació de Pessebristes de Barcelona, Senyor Agustí Termens, el va recollir en nom seu.

Com el seu pare va fer figures fins que la malaltia li ho va impedir, va ser molt fidel a seves obres, però en el pintat sí que es notava una delicadesa molt femenina, que les caracteritzava amb una personalitat pròpia. Va fer figures, tota la seva vida, amb amor
i tendresa pel Pessebre.

Va morir a Barcelona, el 21 de Juliol de 2009.

Comments are closed.