Bla bla bla
Va néixer a Gràcia, l’1 de desembre de 1895, l’annexió de la vila de Gràcia a Barcelona va ser dos anys després.
De ben petit ja feia figures amb el fang del carrer.
Amb catorze anys va guanyar un concurs infantil d’escultura i va tenir molt clar que volia ser escultor, en acabar els estudis va anar a Llotja, on va estudiar dibuix i escultura.
Va ser aprenent de l’escultor Josep Llimona i imatger als grans tallers de Claudi Rius.
Va ser el primer “figuraire” que va crear un pastor amb barretina, venien les figures en una parada per Fira de Santa Llúcia a la Catedral de Barcelona, era pa l’època de la postguerra i l’autoritat les hi feren retirar, l’any següent va fer el naixement amb vestimenta catalana.
Les seves figures de pessebres ens transporten al món rural català dels segles XVIII i XIX.
Va crear tota classe de figures de la infància de Jesús i les més tradicionals del costumari nadalenc català.
bla bla bla
En la seva obra hi trobem:
. La cavalcada dels reis.
. El ball de dimonis dels Pastorets.
. Les rondalles.
. Fent el pessebre.
. El caga tió.
. Figures entranyablement artístiques.
bla bla bla
Li agradava representar a la gent jove en les seves figures, que per ell representaven l’esperança i la continuïtat.
De fet, en Lluís era un noi gran.
També deia, que les figures, que s’havien de vendre a preus econòmics perquè tothom en pogués comprar.
El 1988, a proposta de la Federació catalana de Pessebristes, li fou concedida la Creu de Sant Jordi en la categoria; Escultors barcelonins contemporanis.
Obtingué els motlles de Salvador Masdeu i en va fer reproduccions, també en va fer la seva filla la Montserrat fidel seguidora, tota la vida, de l’obra del seu pare, sempre van afirmar que procedien dels motlles de Salvador Masdeu.
Pràcticament, va fer figures fins que va ser cridat a la casa del Pare el dia 5 de juny del 1991 a Barcelona.
