Sacsejats pel vent i remullats per la pluja, el diumenge 22 de gener, a les vuit del matí, amb més bona cara que la del temps, pessebristes, col·laboradors i amics del pessebre ens vàrem trobar a la plaça dels Bous de Mataró per iniciar la nostra excursió a la Biennal de Girona i a Solius. Si no en teníem prou amb el mal temps, la companyia a la que s’havia llogat els serveis d’autocar ens en va enviar un de menys places que el que s’havia contractat. Però com que no hi ha res que amb bona voluntat no es pugui arreglar, finalment tothom va poder seure, encara que algú ho va haver de fer al seient on, normalment, seuen els guies amb molt bona visibilitat però no tant còmode.
Després d’una aturada per a esmorzar vàrem arribar a Girona on també el mal temps feia de les seves. Com que som molt puntuals, hi vàrem arribar quan encara faltaven uns quants minuts per a les onze, hora en que s’obrien els locals de les exposicions. Pels carrers de Girona no hi havia gaire gent només una processó de paraigües de tots colors anàvem d’una sala d’exposicions a l’altra.
Vam poder mirar i admirar tota una gamma d’estils diferents que cada població ha fet seus, diorames des dels més elaborats fins als més senzills però tots ells de ben segur fets amb la il·lusió de mostrar al visitant l’amor del seu autor pel Pessebre. Vam visitar les exposicions de la Carbonera, dipòsit, molts anys enrere, de carbó i dipòsit també que havia estat de les aigües pluvials, l’exposició de Caixa Fòrum, la del teatre Municipal i la de l’Ajuntament.
Acabades les visites als pessebres que conformen la Biennal, els nostres passos es van dirigir cap a la Devesa on teníem reservat el dinar al restaurant Dúplex. Després d’un bon dinar i una més agradable sobretaula, vam tornar a l’autocar que ens va portar fins a Solius.
Oh, Solius, quins diorames! Alguns de nosaltres ja l’havíem visitat en altres ocasions, però aquest museu del pessebre és, pràcticament, de visita obligada. Quina meravella. Ja només traspassar la porta exterior rep als visitants un pati que, amb la tard
a plujosa com la que feia, s’hi respirava un aire especial, malenconiós. El germà Albert, amablement, ens va rebre i ens va permetre admirar l’extraordinària exposició, obra del germà Gilbert. Els diorames, seguint els passos bíblics, són d’una total exquisidesa, on les figures, majorment dels germans Castells i algunes d’en Carratalà, ajuden a crear els ambients i les situacions amb gran rigor.
Encara imbuïts per la bellesa dels diorames de Solius, vam iniciar el retorn a Mataró on ens va rebre la mateixa pluja que ens havia acomiadat al matí i que, sense treva, havia caigut tot el dia, però tots nosaltres tornàvem amb la satisfacció d’haver passat un dia excel·lent malgrat la grisor ambiental.
